Geo-Sostres Espanya

GEO-SOSTRES ESPANYA

2008-01-06T15:47:00.015+01:00

En el projecte d’ascendir als sostres del continent europeu, inevitablement s’ha fet necessària una distinció per zones; i, si bé a Catalunya ens centrem en una unitat territorial relativament petita com és la comarca, pel que fa a la totalitat de l’Estat Espanyol els àmbits d’estudi són les províncies.
Tot i que Espanya, administrativament, està dividida en autonomies, es vol tenir una llista amb un nombre similar de sostres al del projecte Geo-Sostres Catalunya, pel que s’ha optat per la divisió territorial basada en províncies per a conformar el llistat de sostres d'Espanya; llistat d'ascensions que anomenem Geo-Sostres Espanya.
La base del projecte és ascendir als cims de cada província –incloses les dues de les illes Canàries-, als sostres provincials; i, per a dita labor, hem decidit guiar-nos de la cartografia oficial editada pel Servei Geogràfic de l’Exèrcit i per les dades publicades per l’IGN, tot i les petites diferències d’altituds segons l’escala i, la polèmica sobre els cims més alts d’algunes de les províncies com Càceres, Lleó, Màlaga o Terol per citar-ne només unes poques.

Així les coses, en tot moment, la delimitació provincial és comprovada a través del servidor del SIGPAC per a poder concretar les cotes més altes de cada província, decidint quins són els cims més alts (no punts ni part més elevades) dins els límits establerts.

A partir de l’instrumental habitual com brúixola, altímetre i clinòmetre, també fem servir necessàriament un bon receptor GPS per a tenir mesures el més exactes possible. Aquestes mesures són: altitud, en metres sobre el nivell del mar; i, coordenades en la projecció cartogràfica UTM amb els Datums WGS84 i ED-50; (també, i de manera molt puntual, es fa servir un Datum local, com per exemple Galícia-50).

Els recorreguts realitzats per assolir els sostres provincials intenten, en el possible, ser íntegrament per dins la província. Per això, la descripció de l’itinerari sempre es fa des de la capital provincial, tot i que l’accés pugui ser més ràpid des d’un altre indret. El motiu és tenir una visió més àmplia del conjunt de la província i de la diversitat de la península Ibèrica.
El següent llistat descriu les diferents sortides de camp realitzades a cada un dels sostres provincials de l’Estat Espanyol.

A CORUÑA...Pilar (803 m.) ---------------------LA RIOJA...San Lorenzo (2271 m.)
ALBACETE...Las Cabras (2084 m.)--------------LAS PALMAS...Pico de las Nieves (1949 m.)
ALACANT...Aitana (1559 m.)--------------------LLEÓ...Torre de Cerredo (2648 m.)
ALMERIA...Chullo (2610 m.)---------------------LLEIDA...Pica d'Estats (3143 m.)
ARABA...Gorbeia (1481 m.)---------------------LUGO...El Mustallar (1935 m.)
ASTÚRIES...Torrecerredo (2648 m.)-----------MADRID...Peñalara (2430 m.)
ÀVILA... Almanzor (2592 m.)--------------------MÀLAGA...Maroma (2066 m.)
BADAJOZ ...Cerro de Tentudia (1105 m.)------MÚRCIA...Revolcadores (2015 m.)
BARCELONA...Pic Costa Cabirolera (2604 m.)-NAFARROA...Mesa de los Tres Reyes (2444 m.)
BIZCAIA ...Gorbeia (1481 m.) ------------------OURENSE...Peña Trevinca (2127 m.)
BURGOS ...San Millán (2131 m.) ----------------OSCA ...Aneto (3404 m.)
CÀCERES ...El Torreón (2401 m.) ---------------PALÈNCIA ...Peña Prieta Sur (2537 m.)
CADIS ...Pinar o El Torreón (1648 m.) ----------PONTEVEDRA ...Faro (1187 m.)
CANTÀBRIA ...Peña Vieja (2613 m.) ------------SALAMANCA ...Canchal de la Ceja (2435 m.)
CASTELLÓ...Penyagolosa (1814 m.) -------------Sta CRUZ de TENERIFE ...Teide (3718 m.)
CIUDAD REAL ...Riscos del Amor (1344 m.) -----SARAGOSSA ...Moncayo (2316 m.)
CÒRDOVA...La Tiñosa (1570 m.) ----------------SEGÒVIA ...Peñalara (2430 m.)
CUENCA...Mogorrita (1864 m.) -----------------SEVILLA ...Terril (1129 m.)
GIRONA...Puigpedrós (2914 m.) ----------------SÒRIA ...Moncayo (2316 m.)
GRANADA ...Mulhacén (3483 m.) ---------------TARRAGONA ...Caro (1447 m.)
GUADALAJARA ...Pico Lobo (2272 m.) ---------TERUEL ...Peñarroya (2028 m.)
GUIPUZKOA ...Aizkorri (1551 m.) --------------TOLEDO ...Rocigalgo (1444 m.)
HUELVA... Cumbre de los Bonales (1055 m.) ---VALÈNCIA ...Calderón (1837 m.)
ILLES BALEARS ... Puig Major (1445 m.) -------VALLADOLID ...Robleñada (931 m.)
JAEN...Mágina (2164 m.) ------------------------ZAMORA ...Peña Trevinca (2127 m.)

PONTEVEDRA. Faro (1187 m.)

2007-12-29T13:45:00.000+01:00

Faro. Serra de Faro (Massís Galaic)

Des de la ciutat de Pontevedra cal arribar a Lalín, població en plena Via de la Plata. Podem fer-ho cap al nord per la AP-9 via Santiago i la AP-53 (o N-525) direcció Ourense; o, cap a l’est per la N-541 desviant-se després de Folgoso Ventoxo cap al nord per la PO-534. Des de Lalín, cal dirigir-se a l’est cap a Monforte de Lemos per la PO-533 fins a Rodeiro, on continuarem cap al sud per la carretera local PO-6202 direcció Senra i, el llogaret Asperelo, punt de partida.

El sostre de Pontevedra, limítrof amb la província de Lugo i proper al límit administratiu d’Ourense, és un turó més de la llarga serra de Faro –poblada d’aerogeneradors en la pràctica totalitat de la seva carena- al que es pot accedir per pista asfaltada. Donada aquesta característica decidim ascendir-hi en bicicleta per a donar-li cert caire esportiu.
Donat el pronunciat pendent de les pistes no asfaltades decidim fer l’ascensió per asfalt, com es detalla en les imatges, i tornant per carretera des de Couso després de recórrer part de la carena.
Des d’Asperelo (840 msnm), on es pot deixar el vehicle en una explanada al costat oest de la carretera (a tocar d’una font), partim direcció NE per pista asfaltada a través del nucli. Dita pista passa pel llogaret d’Ourín (875 msnm) a partir del qual l’ascensió és costant i es poden apreciar prats, petits matollars i alguna clariana de bosc.

Al cap de 3 quilòmetres de marxa, fregant els 1000 m. d’altitud i després d’un revolt a la dreta, els prats van donant pas als boscos; però també, a una espessa boira.
Font: Elaboració pròpia a partir d’imatges de Digital Globe 2007.

La boira provoca que ens haguem de guiar a través del GPS, ja que encara que la continuació de la pista és apreciable, certes cruïlles en la línia de carena poden fer dubtar. En un revolt llarg i marcat on canviem la direcció cap al sud, trobem un cartell informatiu que ens avisa de la proximitat d’una edificació de caràcter religiós. És l’ermita de Faro, que s’insinua entre la boira en una gran explanada de la mateixa carena. Segurament, dit pla carener en dies clars ha de ser una bona talaia, però la boira ens priva d’una possible visió panoràmica.

Un cruceiro o el que podria ser una fita religiosa, ens anuncia la proximitat de l’ermita de Faro, totalment amagada per la boira a 1165 m. d’altitud. El cim es troba direcció SO a menys d’1 quilòmetre.

Font: Elaboració pròpia a partir d’imatges de Digital Globe 2007.

El cim, al que arribem després de poc menys de dues hores de marxa i 360 metres de desnivell acumulat, és un mirador turístic amb una torre de vigilància, una zona enjardinada i un aparcament annex. Tot i el vent, la pluja i l’intens fred, es prenen les mesures que anotem.
El punt més elevat el trobem en una monumental fita a l’estil de l’IGN però apreciablement reformada; i, l’alçada varia 1 metre depenent si es compta o no el cilindre vertical que determina el punt. La cota més alta dóna un resultat de 1187 m. pel que coincideix totalment amb l’altimetria de l’Instituto Geográfico Nacional però no amb el SIXPAC que el determina en 1181 msnm.

Dades WGS84.
Long. 7º53’52’’ W Lat. 42º37’17’’ N UTM 29T 590390 E, 4719366 N

Dades ED-50.
Long. 7º53’47’’ W Lat. 42º37’21’’ N UTM 29T 590511 E, 4719587 N

Datum GALICIA-50.
Long i Lat canvis en parts de segon. UTM 29T 590516 E, 4719583 N

El descens acaba sent un xic perdedor; i, fins i tot perillós, per la boira i l’acumulació de gel en les aspes dels aerogeneradors, que pot desprendre’s i sortir llançat a gran velocitat des de tant important alçada.

Deixant la carena després d’una corba, girem al nord fent drecera fins una pista en molt mal estat que, mantenint un rumb SO ens porta fins a Couso; i, ja per carretera, direcció nord fins a Asperelo.

A CORUÑA. Pilar (803 m.)

2007-12-28T11:49:00.000+01:00

Pilar. Monts del Bocelo (Massís Galaic)

Des de la ciutat de A Coruña cal arribar a Melide, població del Camino de Santiago. Podem fer-ho per l’autovia A-6 i després la AC-840 o, via Santiago per la AP-9 i la A-54 seguint per la N-547.

Des de Melide, cal dirigir-se a Toques per carretera local (NNE) i després desviar-se (NNO) cap a As Figueiras, per a continuar direcció Folladela i Sobrado on arribarem a l’hospedatge rural de Casa Anduriña, punt de partida.

El sostre provincial és poc més que un turó arrodonit i no té massa interès muntanyenc, però podem gaudir d’una excursió en bicicleta per a afegir-hi valor esportiu. Tot i que nosaltres decidim l’itinerari d’ascensió com es detalla en les imatges, potser és més recomanable fer-ho per la carretera i, el descens per la pista, donat el fort pendent d’algun tram d’aquesta;(15%).
A més, des de la mateixa zona apta per aparcar de Casa Anduriña s’aprecia una pista direcció nord amb una tanca que, a data XII/2007 no és amb clau, i que també podria utilitzar-se per a la tornada fent drecera des de la base del turó, o per ascendir-hi a peu.

Havent deixat el vehicle pels voltants de la Casa Rural (660 msnm) es descendeix poc més de mig quilòmetre direcció SSE fins a la cruïlla de la carretera, on comença l’ascensió. Després d’una llarga corba a l’esquerra (1/2 km) trobem una pista a la dreta (NE) en la que no es percep cap desnivell al primer tram i als pocs metres descendeix lleugerament, per a canviar cap al nord sobtadament en forta pujada. Dita pista no la deixarem fins al final d’un segon tram de fort pendent per a girar posteriorment cap l’oest, en sentit directe al visible cim.

Font: Elaboració pròpia a partir d’imatges de Digital Globe 2007.Travessem la carretera que havíem deixat un parell de quilòmetres enrera i, a través d’una tanca que obrim i tanquem al nostre pas, ascendim la pista que porta al viver -i en l’actualitat a uns quants aerogeneradors- fins arribar a una caseta de vigilància amb algunes antenes; (245 metres de desnivell acumulat i una hora de marxa). Al costat de dita edificació, trobem la típica fita de l’IGN en la que prenem les mesures. Els fulls del mateix Instituto Geográfico Nacional marquen dit punt amb 803 m. d’altitud, malgrat que a les nostres medicions amb receptor GPS i una constel·lació de 12 satèl·lits ens dóna un total de 805 m. Cal dir però, que dita fita es troba sobre un roc de granit d’aproximadament 2 metres d’alçada, i que la pròpia fita sobrepassa el metre, pel que si es descompten dits objectes la mesura podria ser del tot correcta.
Però cal anar alerta, ja que un parell de centenars de metres al nord, al costat d’una caseta que fa funció de refugi de muntanya molt auster, trobem uns grans blocs de granit que donen una altitud de 804 m., sense fita de l’IGN però sí amb la base d’alguna banderola excursionista o similar. Potser, només un cim més "estètic".

Dades WGS84.
Long. 8º01’01’’ W Lat. 42º58’26’’ N UTM 29T 580152 E, 4758378 N
Dades ED-50.
Long. 8º00’56’’ W Lat. 42º58’30’’ N UTM 29T 580272 E, 4758597 N
Datum GALICIA-50.
Long i Lat canvis en parts de segon. UTM 29T 580277 E, 4758593 N

BARCELONA. Pic de Costa Cabirolera (2604 m.)

2007-10-28T17:35:00.000+01:00

Pic de Costa Cabirolera
Serra del Cadí; (Pre-Pirineu)

El sostre provincial de Barcelona el trobem a la serra del Cadí, en el límit nord-occidental de la província de Barcelona amb la de Lleida.
Per arribar-hi des de Barcelona cal arribar a la capital comarcal, Berga, ja sigui per la C-16 (E-9) o, alternant-la amb la C-58, però en clar sentit nord seguint el curs del riu Llobregat.

A partir de Berga tenim dues opcions:
-La primera, i més llarga, és;
continuant per la C-16 fins a Guardiola de Berguedà seguint el curs del Llobregat, i seguir cap el túnel del Cadí, seguint el curs del riu Bastareny, per arribar fins al nucli de Bagà.
Un cop a Bagà ens dirigim cap al nord-oest del nucli, on després de deixar al nord la carretera que ascendeix al coll de Pal troben en un sot el punt d’informació del Parc Natural del Cadí Moixeró. Des d’aquí cal pendre la pista asfaltada fins al llogaret de Gisclareny.
Des de l’atalaia de Gisclareny, i deixant ja la revirada carretera, l’asfalt ens remunta fins al coll de la Bena.
Al coll de la Bena, comença una pista ascendent en bon estat, que coincideix amb el senders de Gran Recorregut GR-107 i GR-150 fins al coll de la Bauma, on deixem a ma esquerra la pista que descendeix fins al Santuari de Gresolet i remuntem en sentit nord seguint les marques de GR. A partir d’aquesta cruïlla, la pista es va tornant cada cop més complicada per a vehicles de xassís baix i, la desena de quilòmetres que manquen fins al coll de les Bassotes (1875 msnm), es pot fer bastant llarga, tot i les espectaculars vistes. -La segona opció, i potser la més ràpida, és continuar des de Berga cap al nord per la carretera C-16 (E-9) i, abans d’arribar al nucli de Guardiola de Berguedà, prendre el trencall que després d’un petit túnel en corba ens duu fins a Saldes i el Pedraforca. La carretera ascendeix fins al llogaret de Maçaners i, en breu, s’arriba a Saldes després de travessar el riu homònim per un altiu pont.
Des de Saldes, en direcció nord-oest, es pot arribar caminant fins al coll de les Bassotes en unes 3 hores, seguint el PR C-124, tot i que si continuem la carretera en direcció a Gósol, ràpidament i abans del coll de la Trapa, trobem un trencall a la dreta que mena cap al mirador de Gresolet i el refugi Lluís Estasen del Pedraforca. Aquesta pista asfaltada ens deixa en el citat mirador. Des d’aquí, podem deixar el vehicle o seguir una pista que ens porta al Collell i al coll de les Bassotes reseguint l’esmentat PR C-124. Aquest tram de pista però, resta tancat per a vehicles tot l’hivern per seguretat, ja que en ocasions la neu i el gel poden cobrir-la fins a la primavera.

Des del coll de les Bassotes (1875 msnm) caminem per una pista que, en poc més d’una hora i amb llargues marrades, ens fa guanyar alçada resseguint el límit comarcal fins uns prats, on el camí que portem ja no és tant evident (2255 msnm).
Mirant cap al nord, intentem trobar el pas que ens permetrà descendir una gran feixa calcària, normalment marcat amb fites de pedres.

Es descendeix prop de 200 m. de desnivell per una pedregosa i pendent canal fins a la coma, cortal i font dels Cortils, on hi podem divisar una cabana de pastor prop d’una bauma.
Aquesta cabana ens pot servir d’aixopluc i refugi en cas de necessitat, ja que disposa de base per a dormir i una rudimentària llar de foc.
Cal afegir a les condicions de l’entorn, que també hi ha propera la fons dels Cortils, aprofitada per abastar els abeuradors dels ramats que hi pasturen.

A partir del cortal dels Cortils canviem el rumb nord i caminem en direcció oest per ascendir per la falda de la serra.
Caminem per un corriol molt marcat que aviat enllaça amb les marques de la variant del GR 150.1.
Aquest sender GR ens apropa fins una coma on quedem envoltats de les agrestes parets del visible cim.
Cerquem, ara en sentit sud, la pedregosa canal que ens porti fins al pas del Cabirol (2540 msnm) i, des d’aquí, i obviant les marques de GR seguim per la carena fins al visible cim, on arribem en unes 3 hores des del coll de les Bassotes. Des del vèrtex geodèsic que marca el cim del pic de Costa Cabirolera i, el límit comarcal entre el Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, així com de les províncies de Barcelona i Lleida, prenem les mesures corresponents en la base del pilar deteriorat, amb els ulls al Pedraforca, al sud-est del cim.
Tant al servidor SIGPAC, com al servei cartogràfic de l’Exèrcit i a l’IGN, així com les dades de l’ICC publiquen una cota idèntica al valor de les nostres mesures, de manera que l’altitud del sostre de Barcelona queda estipulada en 2604 msnm.

Dades WGS84.
Long. 1º40’13’’ E Lat. 42º16’53’’ N UTM 31T 390366 E, 4681886 N
Dades ED-50.
Long. 1º40’18’’ E Lat. 42º16’57’’ N UTM 31T 390467 E, 4682089 N

Ara, durant les gairebé 3 hores de tornada, es gaudeix de les vistes i de l’espectacularitat de la coma dels Cortils, així com de la seva cabana homònima, i de les fantasmagòriques formacions de la canal que hem de remuntar per a desfer el camí fins al coll de les Bassotes.