PONTEVEDRA. Faro (1187 m.)

Faro. Serra de Faro (Massís Galaic)

Des de la ciutat de Pontevedra cal arribar a Lalín, població en plena Via de la Plata. Podem fer-ho cap al nord per la AP-9 via Santiago i la AP-53 (o N-525) direcció Ourense; o, cap a l’est per la N-541 desviant-se després de Folgoso Ventoxo cap al nord per la PO-534. Des de Lalín, cal dirigir-se a l’est cap a Monforte de Lemos per la PO-533 fins a Rodeiro, on continuarem cap al sud per la carretera local PO-6202 direcció Senra i, el llogaret Asperelo, punt de partida.

El sostre de Pontevedra, limítrof amb la província de Lugo i proper al límit administratiu d’Ourense, és un turó més de la llarga serra de Faro –poblada d’aerogeneradors en la pràctica totalitat de la seva carena- al que es pot accedir per pista asfaltada. Donada aquesta característica decidim ascendir-hi en bicicleta per a donar-li cert caire esportiu.
Donat el pronunciat pendent de les pistes no asfaltades decidim fer l’ascensió per asfalt, com es detalla en les imatges, i tornant per carretera des de Couso després de recórrer part de la carena.
Des d’Asperelo (840 msnm), on es pot deixar el vehicle en una explanada al costat oest de la carretera (a tocar d’una font), partim direcció NE per pista asfaltada a través del nucli. Dita pista passa pel llogaret d’Ourín (875 msnm) a partir del qual l’ascensió és costant i es poden apreciar prats, petits matollars i alguna clariana de bosc.

Al cap de 3 quilòmetres de marxa, fregant els 1000 m. d’altitud i després d’un revolt a la dreta, els prats van donant pas als boscos; però també, a una espessa boira.
Font: Elaboració pròpia a partir d’imatges de Digital Globe 2007.

La boira provoca que ens haguem de guiar a través del GPS, ja que encara que la continuació de la pista és apreciable, certes cruïlles en la línia de carena poden fer dubtar. En un revolt llarg i marcat on canviem la direcció cap al sud, trobem un cartell informatiu que ens avisa de la proximitat d’una edificació de caràcter religiós. És l’ermita de Faro, que s’insinua entre la boira en una gran explanada de la mateixa carena. Segurament, dit pla carener en dies clars ha de ser una bona talaia, però la boira ens priva d’una possible visió panoràmica.

Un cruceiro o el que podria ser una fita religiosa, ens anuncia la proximitat de l’ermita de Faro, totalment amagada per la boira a 1165 m. d’altitud. El cim es troba direcció SO a menys d’1 quilòmetre.

Font: Elaboració pròpia a partir d’imatges de Digital Globe 2007.

El cim, al que arribem després de poc menys de dues hores de marxa i 360 metres de desnivell acumulat, és un mirador turístic amb una torre de vigilància, una zona enjardinada i un aparcament annex. Tot i el vent, la pluja i l’intens fred, es prenen les mesures que anotem.
El punt més elevat el trobem en una monumental fita a l’estil de l’IGN però apreciablement reformada; i, l’alçada varia 1 metre depenent si es compta o no el cilindre vertical que determina el punt. La cota més alta dóna un resultat de 1187 m. pel que coincideix totalment amb l’altimetria de l’Instituto Geográfico Nacional però no amb el SIXPAC que el determina en 1181 msnm.

Dades WGS84.
Long. 7º53’52’’ W Lat. 42º37’17’’ N UTM 29T 590390 E, 4719366 N

Dades ED-50.
Long. 7º53’47’’ W Lat. 42º37’21’’ N UTM 29T 590511 E, 4719587 N

Datum GALICIA-50.
Long i Lat canvis en parts de segon. UTM 29T 590516 E, 4719583 N

El descens acaba sent un xic perdedor; i, fins i tot perillós, per la boira i l’acumulació de gel en les aspes dels aerogeneradors, que pot desprendre’s i sortir llançat a gran velocitat des de tant important alçada.

Deixant la carena després d’una corba, girem al nord fent drecera fins una pista en molt mal estat que, mantenint un rumb SO ens porta fins a Couso; i, ja per carretera, direcció nord fins a Asperelo.