Serra del Cadí; (Pre-Pirineu)
El sostre provincial de Barcelona el trobem a la serra del Cadí, en el límit nord-occidental de la província de Barcelona amb la de Lleida.
Per arribar-hi des de Barcelona cal arribar a la capital comarcal, Berga, ja sigui per la C-16 (E-9) o, alternant-la amb la C-58, però en clar sentit nord seguint el curs del riu Llobregat.
A partir de Berga tenim dues opcions:
-La primera, i més llarga, és;
continuant per la C-16 fins a Guardiola de Berguedà seguint el curs del Llobregat, i seguir cap el túnel del Cadí, seguint el curs del riu Bastareny, per arribar fins al nucli de Bagà.
Un cop a Bagà ens dirigim cap al nord-oest del nucli, on després de deixar al nord la carretera que ascendeix al coll de Pal troben en un sot el punt d’informació del Parc Natural del Cadí Moixeró. Des d’aquí cal pendre la pista asfaltada fins al llogaret de Gisclareny.
Des de l’atalaia de Gisclareny, i deixant ja la revirada carretera, l’asfalt ens remunta fins al coll de la Bena.
Al coll de la Bena, comença una pista ascendent en bon estat, que coincideix amb el senders de Gran Recorregut GR-107 i GR-150 fins al coll de la Bauma, on deixem a ma esquerra la pista que descendeix fins al Santuari de Gresolet i remuntem en sentit nord seguint les marques de GR. A partir d’aquesta cruïlla, la pista es va tornant cada cop més complicada per a vehicles de xassís baix i, la desena de quilòmetres que manquen fins al coll de les Bassotes (1875 msnm), es pot fer bastant llarga, tot i les espectaculars vistes. 
-La segona opció, i potser la més ràpida, és continuar des de Berga cap al nord per la carretera C-16 (E-9) i, abans d’arribar al nucli de Guardiola de Berguedà, prendre el trencall que després d’un petit túnel en corba ens duu fins a Saldes i el Pedraforca. La carretera ascendeix fins al llogaret de Maçaners i, en breu, s’arriba a Saldes després de travessar el riu homònim per un altiu pont. Des de Saldes, en direcció nord-oest, es pot arribar caminant fins al coll de les Bassotes en unes 3 hores, seguint el PR C-124, tot i que si continuem la carretera en direcció a Gósol, ràpidament i abans del coll de la Trapa, trobem un trencall a la dreta que mena cap al mirador de Gresolet i el refugi Lluís Estasen del Pedraforca. Aquesta pista asfaltada ens deixa en el citat mirador. Des d’aquí, podem deixar el vehicle o seguir una pista que ens porta al Collell i al coll de les Bassotes reseguint l’esmentat PR C-124. Aquest tram de pista però, resta tancat per a vehicles tot l’hivern per seguretat, ja que en ocasions la neu i el gel poden cobrir-la fins a la primavera.
Des del coll de les Bassotes (1875 msnm) caminem per una pista que, en poc més d’una hora i amb llargues marrades, ens fa guanyar alçada resseguint el límit comarcal fins uns prats, on el camí que portem ja no és tant evident (2255 msnm).
Mirant cap al nord, intentem trobar el pas que ens permetrà descendir una gran feixa calcària, normalment marcat amb fites de pedres. 
Es descendeix prop de 200 m. de desnivell per una pedregosa i pendent canal fins a la coma, cortal i font dels Cortils, on hi podem divisar una cabana de pastor prop d’una bauma.
Aquesta cabana ens pot servir d’aixopluc i refugi en cas de necessitat, ja que disposa de base per a dormir i una rudimentària llar de foc.
Cal afegir a les condicions de l’entorn, que també hi ha propera la fons dels Cortils, aprofitada per abastar els abeuradors dels ramats que hi pasturen.
A partir del cortal dels Cortils canviem el rumb nord i caminem en direcció oest per ascendir per la falda de la serra.
Caminem per un corriol molt marcat que aviat enllaça amb les marques de la variant del GR 150.1. Aquest sender GR ens apropa fins una coma on quedem envoltats de les agrestes parets del visible cim.
Cerquem, ara en sentit sud, la pedregosa canal que ens porti fins al pas del Cabirol (2540 msnm) i, des d’aquí, i obviant les marques de GR seguim per la carena fins al visible cim, on arribem en unes 3 hores des del coll de les Bassotes. 
Des del vèrtex geodèsic que marca el cim del pic de Costa Cabirolera i, el límit comarcal entre el Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, així com de les províncies de Barcelona i Lleida, prenem les mesures corresponents en la base del pilar deteriorat, amb els ulls al Pedraforca, al sud-est del cim.
Tant al servidor SIGPAC, com al servei cartogràfic de l’Exèrcit i a l’IGN, així com les dades de l’ICC publiquen una cota idèntica al valor de les nostres mesures, de manera que l’altitud del sostre de Barcelona queda estipulada en 2604 msnm.Dades WGS84.
Long. 1º40’13’’ E Lat. 42º16’53’’ N UTM 31T 390366 E, 4681886 N
Dades ED-50.
Long. 1º40’18’’ E Lat. 42º16’57’’ N UTM 31T 390467 E, 4682089 N
Ara, durant les gairebé 3 hores de tornada, es gaudeix de les vistes i de l’espectacularitat de la coma dels Cortils, així com de la seva cabana homònima, i de les fantasmagòriques formacions de la canal que hem de remuntar per a desfer el camí fins al coll de les Bassotes. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada